Anacronies
Anna de Golferichs, Octubre 2006

El temps, categoria fonamental de l'experiència humana, crea i transforma constantment la memòria. Dibuixa, cancel·la i defineix els records que poc a poc van perdent els colors, donant lloc a imatges amb formes que no corresponen amb la realitat que les va fer possibles. La sèrie "Anacronies" que presenta Carme Aliaga, és el resultat d'aquests mecanismes de la memòria, estímuls dels records que enriqueixen i desenvolupen la personal recerca d'un llenguatge pictòric basat en la relació entre matèria, llum i color.

Es desenvolupen en l'obra dues vies d'expressió, basades d'una banda en les possibilitats metafòriques de la matèria en transformació i de l'altra en el poder al·lusiu de la figura. Les superfícies matèriques de les seves obres, resultat d'un tractament de sobreposicions i cancel·lacions, confereixen una existència incerta a la pintura, que a través de l'ús d'una gamma cromàtica basada en els ocres, blaus, blancs i vermells transformats pel pas del temps, ens fan sentir el contacte amb una llarga història de la pintura que arrenca amb les empremtes de les decoracions murals pompeianes, trobant el sabor de l'antic, de la tradició pictòrica europea i projectant-la en un present que la fa ser nova.

D'aquesta matèria pictòrica viva, Aliaga fa néixer a mode de palimpsest elements figuratius com ara vaixells, avions, joguines que fugen d'una motivació formal o semàntica concreta i que es presenten en canvi com a emblemes de la transitorietat de la memòria. "Anacronies" que donen lloc a evocacions d'una incertesa espai-temporal que transporten a l'espectador a altres imatges no registrades més que pel record i on el temps queda inclòs en la contemplació de la pintura.